El fort temporal de llevant ha provocat importants nevades a la Vall d' en Bas, Cantonigrós i Cabrera. Això fa dubtar de que el dia 18 de Gener estigui la situació solucionada, i puguem fer la sortida del Centenari de la Secció de Muntanya al Santuari de Cabrera.
Veieu la notícia a AQUÍ
I AQUÍ teniu el programa
SOBRE AQUEST BLOC
Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.
No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.
Perilla la sortida col·lectiva del Centenari a Cabrera
Confitat per Alpinisme C.E.C. el 28.12.08 0 comentaris
Tardor variada
Confitat per Alpinisme C.E.C. el 21.12.08 0 comentaris
Acte del Centenari de la Secció de Muntanya
Confitat per Alpinisme C.E.C. el 20.12.08 0 comentaris
El Pic de l' Infern
La previsió del temps m’obliga a anul·lar la sortida a Carançà (si no recordo malament ja es la tercera vegada consecutiva) però el dissabte farà bo fins a la tarda i proposo sortir només un dia e intentar assolir el Pic de l’Infern.Sembla que tothom està d’acord i així quedem a la reunió de dijous. Finalment serem set persones, un bon número per una ascensió hivernal.S’inclouen en el grup tres nous membres que no conec. La Sònia, la Mònica (que son bessones) i el Juan Carlos (un cubà muntanyenc que ha estat al C.A.F.) que dona un toc exòtic a la sortida que juntament amb el Xavier Pares, el Jaume Torroja, el Tono i jo formen el grup de set.
Quedem a les 6.00 a Fabra i Puig per no perdre la costum, i carretera cap el Ripollès. A les 8.00 obren les portes a Can Jepet al nucli de Setcases i allà prenem un petit esmorzar abans de sortir cap el revolt del refugi d’Ull de Ter on arribem a les 8.40 mes o menys. Després del típics preparatius sortim tots equipadíssims a les 9.00 (massa tard) però jo no dic res a veure com va el grup. El primer entrebanc als deu minuts. El grampó de la Sònia (crec) es surt de lloc. Es un grampó automàtic que no porta cinta metàl·lica davant i li faig un remei a veure si aguanta. Sembla que si i continuem. Passem vora el refugi i continuem amunt. A un grampó de la Mònica li passa el mateix (serà un grampó bessó?) però aquest no necessita remei i aguanta bé. Es va formant el grup i la Sònia nota la inactivitat, més endavant ho arreglarem. Arribem al Coll de la Marrana i ens trobem al Sr. Torb (vent del nord) que ens saluda. Dono instruccions de no parar al Coll i seguim cap a Tirapits. Una mica abans d’arribar al creuament del camí a Coma de Vaca fem una paradeta per menjar una mica i agafar el piolet doncs el desnivell es notable i la neu està encrostada (capa de gel sobre neu humida). Al Tono se li cau una crema de llavis i veiem com rellisca cap a el precipici (millor demostració del perill, impossible). Anem avançant i mica en mica va apareixent l' aresta que hi ha entre el Fresser i l’Infern. Nosaltres pujarem directes al final de l' aresta, passarem a la cara nord i d’allà cap al cim. Quan comença la pujada forta la Sònia em diu que vol parar perquè no aguanta el ritme. Descansem uns minuts i faig que es posi darrere meu. Fem ziga zaga i mantenint el seu ritme arribem a la aresta sense problemes. La neu fa que l' aresta no estigui gens perillosa i no fa falta ni tocar les roques. Però quan passem a l' altre banda ens trobem amb el pas més complicat del dia per el desnivell que te. Es un flanqueig llarg amb neu dura. Faig parar el grup i m’ avanço jo sol a veure com ho podem fer i dubto si abandonem, anem per tota la aresta o poso l’ancora amb la corda i monto un passamans. Finalment veig que assegurant bé els peus i el piolet podem passar fins la mitat del flanqueig i després tirant amunt tot recte fins un collet que uneix la aresta de roca amb la de neu que ve del cim. Ho aconseguim tots sense problemes. Ara només queda la aresta final de neu fins el cim on ja es veu la precària creu mig caiguda del Pic de l’Infern.Per fi arribem i hi han felicitacions per tots. Ja tenim mitja conquesta feta doncs falta la tornada. Fa un fred que pela, calculo que estem entre –10º o –12º i el vent no ens deixa ni parlar. Decidim començar a baixar lo abans possible després de fer la foto de rigor. No baixarem per el mateix lloc doncs no m’agradat gens aquell flanqueig i menys encara de baixada. Anem cap a la cabana de Tirapits doncs l' aresta es fàcil i arribem ràpids. A la cabana parem a menjar, beure i comentar la jugada. Semblen tots bastant satisfets i això m’alegra. La situació de la meteo va canviant de mica en mica tal com estàvem avisats i a les 14.00 tirem avall doncs el Torb bufa amb força i ens diu que no ens quedem més temps allà. La visibilitat encara es bona malgrat la neu que aixeca el vent i anem avançant cap a el Coll de la Marrana que es fa desitjar. Quan arribem es tal el vent que fa que la neu sembla una catifa voladora que ens empenta com si vulgués que no marxem. Va ser una situació bonica de veritat (al menys per mi). Baixem amb compte el Coll amb un Jaume una mica temerós però molt valent i ja sense cap problema i xerrant arribem als molt volguts cotxes. Parada obligatòria un altre cop a Can Jepet per recuperar forces i d’aquí a casa on vem arribar sobre les 21.00 i amb pluja. Espero que aquesta improvisada sortida us hagi agradat i també espero que malgrat la adversa metrologia torneu a vindre un altre dia. Això es alta muntanya hivernal. Xavier Pares, seriós en tot moment i controlant la situació. Bon muntanyenc. Gracies Jaume, una mica temorós però tirant endavant. Mica en mica agafant confiança en tu mateix. Gracies Tono, amb molta ilussió i disfrutan de cada moment. Gracies Juan Carlos, has demostrat que al C.A.F. (Club Alpí Francès) fan les coses bé. Sònia, espero veure com progresses fent alpinisme, ho has fet super be i recorda d'arreglar els teus grampons. Gracies Mònica, si amb baixa forma has fet lo que has fet en aquesta sortida quan estiguis be et vull de companya de cordada. Gracies.
Text: Joan Ramon Montes
Fotos: Joan Ramon Montes
Confitat per Alpinisme C.E.C. el 20.12.08 0 comentaris
Cerdanya cap de setmana 6,7, i 8 de Desembre
Confitat per Alpinisme C.E.C. el 20.12.08 0 comentaris
La Vinyola guanya altra vegada
En tenim la crònica d'en Nor:
Participants: Alex, Montse, Nor, Eli. Objectiu: Túnel de la Vinyola. Meteo: fatal. Divendres nit dormim al parking de Porté Puymorens. Nit clara, lluna esplèndida.
Dissabte matinada dia clar i serè. Sortim cap a Vinyola, carregats com burros: material alpinisme + tenda + menjar + fogonet, etc.
Pujada llarga i dura, aprofitant al màxim les pistes de Porté.Molta neu tova, anem tota l'estona amb raquetes. Flanqueig una mica guarrillo quasi arribant. Es tan tard que descartem fer el Túnel, i volem anar a fer una ullada al corredor per si l'endemà es pot fer. També hi ha algun corredoret curt que podem provar abans que es faci de nit. Al final res, es posa lleig i anem a recuperar la motxilla i corda de l'Eli. Només es veu la corda.Tarda xunga de tempesta de neu amb ràfegues de vent. S'està de conya a la tenda.
Baixada en 4h vall avall. Està tot tan blanc que no sabem si pugem o baixem, només perquè les nostres cames ens ho fan notar.Arribada al pàrking, cadenes i avall. Sopar a la Corba, que bo!!!! i cap a BCN.
Cap de setmana sense activitat de corredor però molt guapo per dormir sota una nevada canyera i veure uns paisatges blancs impressionants com no es poden veure sovint. L'únic dolent, la pèrdua de la motxilla, una lliçó més. I una altra cosa he après: la meva tenda és per 2 persones!!
Aquest cap de setmana de ventisques, fred intens, nevades i poca visibilitat , la Montse, la Eli ,el Nor i jo ens em anat a comprobar-ho amb l' intenció de fer el corredor del túnel de la punta Vinyola. Sortim divendres a la tarda, dormim al pàrquing del coll de Porta, a les 5:30 ens aixequem i amb tot posat, doncs em pogut comprovar la primera previsió , es a dir fred intens, i després de caminar unes quatre o cinc hores d' aproximació arribem a muntar el campament base. Montse i Nor amb la seva tenda, i Eli i jo que faríem bivac a la neu, doncs era l' aniversari de la Eli, i volia provar això de dormir a la neu , perfecte, així no dormo sol. Abans de arribar , la Eli rellisca i cau uns 30 metros rodant avall, cap problema. Arribem super tard muntem tendes, muntem un iglú i quan la Eli va veure el iglú i la tenda em va deixar dormir sol i se'n va anar amb la Montse i El Nor, que per fer,li espai va deixar fora de una motxilla seva amb el casc i frontal , preo amb la ventisca se la va emportar i no la vam trobar mai més , ( hem d' esperar el desgel ) realment aquella tarda va vindre un fred intens, dels que no oblides, i va començar a nevar i nevar, i la tenda va queda mig tapada i el meu iglú sense sortida. Diumenge amb visibilitat nul·la , i quan dic nul·la em refereixo a "zero metres", nomes sabíem si pujàvem o baixàvem per que ens cansàvem mes o menys. Evidentment ni ens vam apropar a la Vinyola perquè ni es veia. Un cap de setmana únic , inoblidable, genial , et quedes amb bon sabor de boca. Graciàs a la famosa frase molesta però no impedeix , varem poder sortir i viure una experiència única , irrepetible, en el meu cas mai havia conegut la visibilitat nul·la , es increïble, com diu l' Emili, ...que alguns somiïn muntanyes que els demés fan.
Text: Nor i Àlex Figueroa
Fotos: Àlex Figueroa
Confitat per Alpinisme C.E.C. el 20.12.08 0 comentaris
Canal Occidental del Pastuira
Fotos: Joan Ramon Montes, Núria Freixas, i Emili Rissech
Confitat per Alpinisme C.E.C. el 13.12.08 0 comentaris