Avui és

SOBRE AQUEST BLOC

Us volem informar que des de finals del 2012 i principis del 2013, les activitats del Grup d' Alpinisme CEC que es publicaven en aquest bloc, les anem publicant internament en cròniques i fotos compartides amb altres eines de la xarxa.

No descartem en un futur tornar a publicar les nostres cròniques d' activitat en aquest bloc, però de moment deixem les aquí publicades com a mostra de les que es van fer durant aquest període que les fèiem públiques.


Perú, Cordillera Blanca, Quebrada de Ishinca, Chavin,Pisco, Alpamayo i Machu Pichu


Agost de 2011

I es que aquest any, hem volgut tastar muntanyes llunyanes, res més que les de Perú, en concret la zona de la Cordillera Blanca.
Vam marxar el dia 31 de juliol, un data moooolt concorreguda a nivell d'aeroports, i podriem dir que de miracle arribem a Lima ( entre atrassos de vol, overbookings i algun que altre "despiste"
..nostra culpa...mmm...).

El nostre punt de sortida Huaraz, sembla un petit Chamonix, a nivell de botigues i agencies de muntanya. Allà ja es nota l'alçada, doncs estem a una altitud similar a la de l'Aneto. Pujar les escales de l'hotel amb la motxilla gran, ja costa alguna esbufegada...
Ens trobem amb l'Anna i l'Oriol que ja corren pel país fa uns dies.

im és pujar al Llac Churup, 4500m, per fer una mena d'aclimatació, que ja veurem més tard que no n'hi ha prou...

Després de 4-5hores d'aproximació plantem tendes, quin escampall!!!...mules, motxilles, menjar...Ja al segon dia, posem rumb a la Quebrada d'Ishinca, on muntarem el camp base pels pròxims 8-9 dies. Aquí tenim objectius diversos, com l'Urus 5495m, l'Ishinca 5534m, culminant amb el Tocllaraju 6030m.
Aquella mateixa nit ja ens lleven a la una de la matinada per
esmorçar i sortir de nit cap al "nevado de Ischinca". Veurem que és molt comú llevar-se a aquestes hores, i descobrirem que per altres cims, ens llevaran a les 0'00, o inclús a les 23h!!!!!!.Tocllaraju 6030m.
Contents, esgotats...aconseguim fer Cim!!!!!!! Visca "les gominoles de la victòria" Congelades!!!
La pujada a l'Ishinca és còmoda, traquil.la , aixó
si bona part amb frontal. Unes vistes molt maques, i poc a poc descobrirem el que és, el desconegut "mal d'alçada" en tota la seva magnitud!.
Després d'un merescut descans, uns d'un dia, altres de dos, s'assoleix l'Urus, un cim esplèndid o tothom i disfruta prou!!!! més Gominoles!!!
Aquí ja contem amb la presència d'en Xavi Serrallonga i de la Núria una noia procedent de Madrid, que no sap amb qui s'ajunta!!! hehehehe..
EL Tocllaraju també és assolit, fent un camp 1 intermig. I ja cansats, reventats ens retrobem tots ja de nou al Camp Base.
A partir d'aquest moment el grup es divideix, La Montse l'Isra, en Norbert i la Núria fan via cap les Runes de Chavin, en Xavi, Anna i Núria marxen cap al Pisco i Chopicalqui i en Rafa i l'Oriol marxen al fantàstic Alpamayo!!!! objectiu final.

L'aclimatació va millorant i ens retrobem a

Huaraz després de 5 dies, amb el Pisco a la butxaca, (el turisme del primer grup va durar poc...), el segon grup amb cim assolits, i l'Oriol i en Rafa amb l'Alpamayo aconseguit!. Una gran pizza i unes cerveses faran la colenda de la primera part del viatge, la part de montanya.Ara ens toca fer una mica de relax i fer el guiri pel Machu Pichu.
I dit i fet, el mateix dia que baixem de la Quebrada, amb un bus nocturn ens dirigim a Lima, amb un bus nocturn, al matí tenim l'avió a Cuzco, per començar la ruta cap a Ollantaytambo, amb destí Aguascalientes....llevar-nos a les 3'00am per pujar caminant al Machu Pichu i després al Huayna Picchu.....però qui ha dit turisme i RELAX???¿¿


La visita guiada, ens agrada molt, i la veritat és 100% recomanable.
Ja de retorn a Cuzco ens asseventem de que la nostra companyia aèria peruana interna ha estat tancada pel govern, segons diuen per insegura.... Bé, la qüestió és que ens quedem tirats a una hora de vol de Lima, i amb el risc de perdre l'avió de tornada a Barcelona. No queda altre solució que agafar un bus a Lima, que triga 22h!!!!!!!!!!....però com que fem una ruta turística per Perú????...qui va dir Turisme, relax?????.....

Rebentats, arribem finalment a Lima i de Lima a Madrid i a Barcelona.....3 dies de viatge amunt i avall!!!!!!

Ha estat una molt bona experiència crec que per tots, amb ganes de repetir.
PD: Deixo la Crònica dels Alpamyistes per ells...

Text i Fotos de Núria Perapoch

Serra de Gredos, Laguna de los Caballeros. 17-18 Setembre de 2011





Sembla ser que ja ho tenim com una tradició....la pujada a la "Laguna de los Caballeros", a la Serra de Gredos. Aixó si, aquest any som 11!!..tot un record.
El divendres des de Barcelona amb l'Ave direcció
a Madrid, ens plantem a la Ca
pital en quas
i tres hores, després d'un parell d'hores més arivem a Navalguijo, un poblet a peu de la "Sierra". Nit de retrobaments, de riures i d'alguna copa...
El dissabte matí , després de preparar motxilles, avituallament, tendes i
aigua ( cada vegada tinc la sensació de que la motxilla pesa més...???¿¿¿) enfilem el camí amb destí de fer un bany a les "pozes". L'aigua tot i estar a 16-17 graus, es bona per fer una capbuçada!
Tot just d'haver fet un mos, tornem al camí aquest cop ja directes a la "Laguna ! passan
t per una font a fer l´'ultim carregament d'aigua.
Després de suar unes 6h, arribem contents, plantem tendes i recolllm llenya per fer foc, doncs quan s'amagui el sol, ja no hi haurà pietat!!!...
La nit es fosca i freda, però al voltant del foc, tothom i està molt a gust... i es que a més la companyia s'ho val.
Al matí de
diumenge, l'activitat de recollida va a un ritme considerable, i es que hi ha l'objectiu de menjar "Cochinillo" a Barco d'Àvila. Caram, quines preses i quin ritme de baixada...
Dit i fet, arribem a Barco, per fer un vol, unes canyes i fem
l'esperat dinar!!!!!!!
Ja per la nit, tornem cap a Madrid, on un tren nocturn ens retorna a Barcelona...

I es que, marxar dos dies per fer una caminata de 6-7h, amb 15kg a l'esquena, amb bons amics bon menjar i bon ambient no té preu...per la resta de coses, ja se sap..Mastercard!.



Text i Fotos de Núria Perapoch

Ha mort Walter Bonatti

















Ahir a la nit va morir en Walter Bonatti. No farem, aquí, una glosa del personatge, ni de les seves històriques ascensions, que trobareu ressenyades a molts llocs. Només volem recordar un personatge excepcional en l' història de l' alpinisme mundial, que va obrir vies de gran dificultat amb els precaris mitjans tècnics dels anys 50 i 60. No es va escapar de les polèmiques, va escriure llibres de muntanya que es llegiran sempre, i quan va deixar l'alpinisme de primera fila, va fotografiar els paisatges muntanyencs per compartir-los amb tothom.

Nosaltres intentem, molt modestament, aprendre dels mestres, i Bonatti era un dels més grans mestres.

Hem tornat !

Alpamayo(5.947m) un dels cims d'aquest estiu
Ahir, dijous 1 de setembre, varem fer la primera reunió del Grup de la temporada. Aquests Juliol i Agost passats han estat farcits de conquestes muntanyenques, i tenim un munt de cròniques i fotos que hem de destriar i publicar. Hem deixat el bloc una mica descuidat, però en pocs dies actualitzarem les cròniques. 
Hem trepitjat amb força, Alps, Pirineus, i Andes, uns quants quatre mils, cinc mils, i sis mils. Travesses en bicicleta, curses de muntanya, barrancs, i fins i tot caiac. No ens hem estat de res.
A la reunió d' ahir, va anar arribant i marxant la gent, en total una trentena de membres del grup van passar per saludar als companys. Varem trobar a faltar especialment els que han estat als Andes que, acabats d'arribar, encara estaven massa cansats. Al final una quinzena de nosaltres varem anar a fer un mos, i a somiar amb noves ascensions. En tenim ganes. Hem tornat !

Recuperant forces per a noves conquestes !

 
ir arriba