Confitura de Muntanya. Alpinisme CEC

PIC DE RIBULS I PIC DE L'ALIGA (ANDORRA)

28/12/2012

Bona nit companys; passo a exposar crònica de la sortida el divendres 
28 passat als cims de Ribuls i Àliga a la zona de Pessons, revanxa de 
la cagada del darrer dia 24.
Amb en Fèlix i en David, enfilem la dura aprox. cap a la canal central 
de la cara nord del pic de Ribuls; constatant el meu error del dia 24, 
realment la canal correcta es troba en el següent entrant al que jo 
vaig suposar en la darrera sortida. Arrivem a la base del corredor, 
mengem 5 minuts (fot fred), ens posem el material i comencem a pujar; 
mig neu mig pedra i amunt.

 Un pel més amunt a la dreta sembla que hi ha 
més neu i pensem que la canal tomba en aquest punt, criteri que 
comparteixo amb el David i agafem la vertent dreta on en un resalt amb 
poca neu treure´m corda per assegurar; un pèl més amunt m´adono que 
aquesta variant no es correcta doncs s´ha de tornat cap al centre de la 
canal a l´esquerra a través d´un destrepe; baixo els companys amb la 
corda i desprès d´arreglarme-les per baixar estem de nou al centre del 
corredor que ara si tomba a la dreta, la neu es més bona, s´inclina 
fins a 55 graus, poder un pèl més en algun resalt, i s´estreta.  Arrivem quasi dalt quan un resalt delicat sense neu em diu que he de 
montar reunió; la monto amb tres friends amb l´ajuda del David

 i ens 
anclem, el Fèlix espera una mica més abaix. Durant el montatge es 
desprenen vàries pedres, una de ben grossa un cop posat el friend gran 
que aguantem com podem... hi ha uns moments una mica tensos però 
resolem bé i assegurat pel David supero aquest tram i m´instalo perque 
pugin els meus companys degudament assergurats. El David i el Fèlix no 
poden treure un dels friends i els hi dic que pugin que ja tornarè a 
baixar a intentar recuperar-lo, cosa que consegueixo, ben assegurat pel 
David desde dalt; trec el friend (un de doble lleva, que està trencat 
en una de les meitats quan per fi el puc treure, llàstima..., pero 
això vol dir que la reunió era prou

sòlida, bé que hi farem el 
material es per això...). Un cop de nou a l´aresta cal fer una trepada 
d´uns 30 metres que jo diria entre 2+ i tercer, amb bones preses i 
peus, no sé si es la via recomanada per acabar d´arivar al cim o poder 
es millor contornejar, però com que el temps aprèmia jo tiro pel dret, 
un parell de punts d´assegurança amb dos bons friends, i un cop a dalt 
els companys pugen perfecte, hem fet el pic de Ribuls......, el que 
passa es que per arrivar a la fàcil lloma del pic de l´Àliga, cal 
destrepar o rapelar un tros dret d´aresta, superar una espècie de 
resalt-gendarme en una altra trepada, destrepar de nou i fàcil pujada 
al cim del Pic de l´Àliga.  companys veient el panorama s´atabalen 
una mica (es fa tard, hi ha un cert cansament..), però destrepem poc a 
poc, al tanto i xino-xano arrivem al collet, la posterior trepada també 
perfecte, desptrepem, atravessem la part superior d´un corredor que 
puja del vessant sud espanyol i desprès d´una pujadeta coronem el pic 
de l´Àliga, deixant darrera les dificultats i prou contents. La vista 
sobre el pic de Pessons i l´aresta que hem superat es preciosa, així 
com cap a la Vall del Madriu, refugi de l´estany de l´Illa, pic 
d´Ensagents, Cubils etc. etc. Es tard, ens afanyem cap al coll de 
l´Àliga, mengem per segon cop uns cinc minuts i cap avall per la 
canaleta de l´Àliga. Pensem que haurem de fer servir els frontals, 
però arrivem cap a les 18,15 al parking

de Grau Roig, just a punt de 
fer-se fosc (hem d´anar al tanto amb les màquines retracs de les 
pistes, no se si això es més perillòs que el corredor..., pugen a 
tota merda i a vegades no saps on posar-te, i es pràcticament de nit). 
Seran 9,15 hores non-stop (perdò, dos parades de cinc minuts per menjar 
quelcom, i les aturades a les 4 reunions), d´una jornada maravellosa.
El Fèlix, amb el seu ritme diesel-duracel s´ha portat com un campiò, 
amb 65 "tacos" jo vull ser com ell, amb la meitat em conformo.
El David sobrat; no menjarà més que dues barretes, malgrat que jo 
pugi primer, el tio es fa tot el corredor amb un piolo de travessa, en 
les maniobres tècniques cap problema, en les grimpades no problemo, i 
sempre calmat i amb aplom i correcció exquisita. Sobrat...
Fins la propera. Salut.